Si ha començat a jugar: No augmenti l'aposta, ni el número de jugades, ni el temps que dedica a jugar. Jocs com les escurabutxaques, el bingo i el casino afecten a Catalunya a més de 250 000 persones, són clarament addictius i vostè té una probabilitat massa alta de enganxar-s’hi .

Si aposta més de dues vegades o juga més de 15 minuts a la setmana: RECORDI, EL 40% dels que així ho fan acaben tenint problemes amb el joc, i això sense fer distincions clares entre jocs de molt o poc potencial addictiu .

Provi a deixar de jugar, o a jugar com al principi com a molt, sense dedicar-hi més temps ni diners.

Si ha tornat a jugar, tot i haver-se plantejat que ho deixaria: No s'avergonyeixi perquè és normal que li hagi passat, vostè es responsable de jugar o no jugar en iniciar-se en el joc, però no és responsable de la malaltia, determinats jocs tenen un potencial addictiu del que les autoritats no l’han informat i és fàcil pensa com tothom a nivell social ,sempre s’atribueix a com és de viciós o dèbil la persona enganxada.

Per molt culpable que es senti ha d’entendre que el procés d’addicció al joc és un procés d’aprenentatge imperceptible i complexe, en el que cauen ciutadans de gran voluntat, mèrit i intel.ligència i l’única mostra vàlida de penediment passa per fer tot allò possible per rehabilitar-se del trastorn, per recuperar la responsabilitat de tenir una bona salut, s’estigui poc o molt degradat.

Contacti amb una associació i digui-ho a qui més confiança té perque l’ajudi. Cal que confiï en la seva família i en els professionals, no hi ha cap altre camí que aprendre de la malaltia, dels errors propis i de l’experiència i coneixements dels altres per sortir del problema, amagant i enganyant no es pot sortir del problema, només seguirà amb la desconfiança i l’aïllament que cronifica el trastorn .