Volver a la página principal del foro LECTURA DEL MENSAJE

Imprimir

 PERFIL DEL MENSAJE

ludopatia osacr  21/10/2005 18:04:43

Llegit: 1137  vegades
Respostes: 3
Valorat:vegades
Punts rebuts: 0
 

bones, soc un noi de 27 anys, i des de fa mesos que vaig trencar amb la meva parella, he començat a jugar a les tragaperras. els ultims dos dias m'he gastas mes de 300 euros. una vegada he acabat els diners m'en panedeixo, i dic que no ho faré més, però quan torno a cobrar el primer que faig es anar a una màquina. no se que fer, no vull seguir aixi, estic apunt de dir-ho als meus pares però em fa por.

Valoració media:

Valorar aquest Missatge:  

 

RESPOSTAS DEL MISSTAGE ACTUAL


PERFIL DE LA RESPOSTA

Re: ludopatia J.L.  21/10/2005 18:25:26

Valorada:vegades
Punts rebuts: 0
 

Hola Oscar no soy amigo de dar consegos pero si te dire lo que pienso.
No tengas ningun miedo o verguenza en contrale esto a tus padres. creo que es lo 1º que tienes que hacer 2º programar lo mas pronto posible una visita con un centro que trate nuestra enfermedad.
Siento lo de tu pareja pero te puedo asegura que que si la bestia del juego te atrapa lo vas apasar peor.
Saludos

Val.loració media:

Valorar aquesta resposta:  

Volver a la página principal del foro        Volver al principio de la página

PERFIL DE LA RESPOSTA

Re: ludopatia xavier  22/10/2005 17:32:18

Valorada:vegades
Punts rebuts: 0
 

no pots evadir els problemes que tens sentimentals anant a jugar oscar, pensa que es una de les emfermetats mes dolentes del nostre temps, jo hi h´estat molts anys jugant i cuasi em deixo la vida, es una tonteria fero, si que auries de explicaro als teus pares i dir com et sents t´ajudara, tambe hauries d´anar a una asosiació que t´ajudaran. Si dius d´on ets t´informarem, salutacions.

Val.loració media:

Valorar aquesta resposta:  

Volver a la página principal del foro        Volver al principio de la página

PERFIL DE LA RESPOSTA

Re: ludopatia joan  22/10/2005 19:29:51

Valorada:vegades
Punts rebuts: 0
 

No t'amoinis oscar a mi em va passar quelcom semblant, aleshores la meva relació amb els pares era distanciada, quan els hi vaig explicar es van abocar, vam buscar un centre i tot i que ha hagut algún retret perque fer la terapia també els suposava perdre temps de fer altres coses, ara porto més de 6 anys sense jugar, tinc un fill presiós,una dona meravellosa no l'antiga novia, un pis gairebé pagat i em sento l'home més feliç del mon.I t'asseguro que pensava si ho deia als pares em farien fora de casa per viciós i entre altres coses per chulo i soberbi, sempre pensava que els tenia en contra i els rebutjava els consells i els negava les explicacions més básiques que els havia de donar perque no sabessin que feia amb el temps i els diners.Si amb lo estúpid que era jo he sortit tu també.No t'espantis i tira de la manta a qui tens en contra es al joc

Val.loració media:

Valorar aquesta resposta:  

Volver a la página principal del foro        Volver al principio de la página

Tornar